La majoria dels nostres infants s'expressen amb els seus dibuixos i les seves pintures que sovint ens ofereixen com a regal.
Per aquest motiu, a casa, sempre hem tingut a l'abast pintures, pinzells, colors i papers.
Un matí, quan el meu fill tenia dos anys, es va acostar amb una pintura a la mà i em va dir: es diu "la senyora".
Era molt bonic i sense pensar-ho gaire vaig comprar un gran marc per a fotografies, li vaig posar un paspartú de cartolina negra i, en un tres i no res, es va convertir en un quadre que amb emoció vam penjar a la paret del menjador.
 |
| La senyora ( Aitor 1993) |
Com us podeu imaginar, cadascuna d'aquestes obres d'art té una petita història. Un any més tard, mentre jo preparava una classe de geografia amb un mapa d'Àsia sobre la taula, el meu fill pintava al meu costat: mare aquest és el meu mapa!
 |
| Mapa (Aitor 1994) |
Han passat molts anys, he canviat de casa diverses vegades; però, aquests quadres i molts més, em segueixen acompanyant; ja que, em recorden aquelles emocions viscudes.
No perdeu l'oportunitat de fer els vostres!!!
És una gran idea i molt senzilla!
ResponEliminaGràcies per compartir els teus records familiars
Petonets
Anna,
Eliminano volia deixar d'explicar com és de fantàstic tenir per casa belles obres d'art infantils que mostren els bocins d'emocions que han anat conformant les nostres vides.
Petonets
Carme
:) Són super bonics!
ResponEliminaGràcies, Aina!
EliminaMuà
Carme